Som el que mengem… i també som el que exercitem.
L’evolució humana ha permès que el nostre cos estigui constituït i preparat per al moviment físic, però lamentablement, el ritme de vida modern i les noves formes de lleure faciliten el sedentarisme tant en nens com en adults.
L’exercici com a recepta mèdica.
La prescripció d’exercici físic a la població general és una estratègia ideal per prevenir malalties cròniques modernes no transmissibles: malalties cardiovasculars, diabetis, malalties respiratòries cròniques i el càncer. Som els professionals sanitaris els que hem de recomanar pautes personalitzades d’exercici físic no només per prevenir el càncer, sinó també per als pacients oncològics mateixos (tant durant com posterior a la fase de tractament oncològic).
Però… què és exactament l’exercici físic?
Cal diferenciar activitat física d’exercici físic. L’activitat física la realitzem al nostre dia a dia (pujar escales, caminar, aixecar objectes poc pesats), mentre que els exercicis físics són un tipus d’activitat física programada que poden ser de tipus aeròbics (com fer llargues caminades, trotar o córrer) o de tipus anaeròbics (com per exemple, l’aixecament de pesos). Per a pacients amb càncer és recomanable iniciar una rutina adaptada d’exercici físic moderat amb una freqüència de 3-5 cops per setmana.
Què guanya un pacient amb càncer que fa exercici físic?
Una pauta personalitzada d’exercici físic no només permet millorar els símptomes generals derivats del càncer i la tolerància del tractament oncològic, sinó que també millora els temps de supervivència dels pacients i l’estat d’ànim. És un win/win.
Com així l’exercici físic millora el meu estat com a pacient de càncer?
Dins de múltiples beneficis de l’exercici físic en el pacient amb càncer es troba la regulació dels nivells de sucre a la sang, redueix notablement el cansament (símptoma més freqüent entre tots els tipus de càncer) i la conservació de la massa muscular total. Aquest últim benefici de l’exercici físic és de vital importància per al pacient amb càncer, ja que s’ha demostrat en nombroses publicacions que conservar la massa muscular no només permet millors taxes de supervivència durant tractaments oncològics sinó que també permet la secreció de substàncies anomenades mioquines i aquestes milloren la regulació hormonal a múltiples nivells orgànics (augmenta els nivells pancreàtics de GLP1, millora la sensibilitat d’insulina i el consum de glucosa, augmenta l’oxidació d’àcids grassos, millora la memòria i l’aprenentatge i un llarg etcètera). Dit d’una altra manera, la mateixa musculatura que ens permet moure’ns d’una banda a l’altra o aixecar pesos, es consideraria com un òrgan que genera la secreció de substàncies endògenes molt favorables per aspirar a una longevitat saludable.
Jo, com a pacient oncològic, quant exercici hauria de fer?
Cada pauta ha de ser personalitzada per a cada pacient, però a manera general, una pauta d’exercici de moderada intensitat (per exemple fer 7.500 passos diaris), entre 4-5 cops per setmana, pot ser un bon inici de rutina amb una intensitat que pot augmentar progressivament.
