Quins tumors tractem?

Tumors malignes d’adults que s’originen al cervell o a la medul·la espinal.

Aquests tumors poden albergar aberracions genètiques com ho són les mutacions BRAF v600E o les fusions de NTRK. Són diferents de les metàstasis cerebrals l’origen de les quals ve d’altres tumors que emergeixen d’òrgans diferents (com ara metàstasi de carcinoma de pulmó, melanoma, carcinoma renal, carcinoma de mama, etcètera).

Gliomes difusos d’adults: són tumors que poden tenir diversos graus d’agressivitat.

• Carcinoma fol·licular o carcinoma papil·lar de tiroide: representen els tumors més comuns del tiroide i poden albergar translocacions o fusions del gen RET, mutacions de BRAF, entre les alteracions genètiques més rellevants i per a les quals hi ha teràpies dirigides eficaces.
• Altres tipus: inclouen el carcinoma medul·lar de tiroide i el carcinoma anaplàsic de tiroide.

Tumors malignes (habitualment carcinoma escamós) que emergeixen de l’àrea d’exploració d’otorrinoloringologia i maxil·lofacial.

Se subdivideixen en:

• Carcinoma de cavitat oral i llavi: inclou el carcinoma de llengua, el carcinoma de base de llengua, el carcinoma de mucosa oral i trígon retromolar, el carcinoma de genives, el carcinoma de paladar, el carcinoma d’úvula i el carcinoma d’amígdala (amígdala palatina).
• Carcinoma d’Orofaringe: Poden ser tumors que alberguen el virus del papil·loma humà (HPV-positius) o no (HPV negatius) i engloben el carcinoma de fossa amigdalar i el carcinoma de paladar tou.
• Carcinoma de Nasofaringe: carcinomes que es desenvolupen a l’àrea delimitada per la vora de la fossa nasal, la paret posterior de l’orofaringe, el cos esfenoïdal i el paladar tou.
• Carcinoma d’Hipofaringe: inclou el carcinoma de si piriforme, el carcinoma d’aritenoides i el carcinoma de paret faríngia posterior.
• Carcinoma de Laringe (glòtica i supraglòtica): inclou el carcinoma de glotis (cordes vocals), el carcinoma d’epiglotis i subglotis.
• Carcinoma de pits etmoïdals i pits maxil·lars: inclou el carcinoma de vestíbul nasal, cavitat nasal i sins paranasals.
• Carcinoma de Glàndules salivals: inclou el carcinoma de glàndules salivals majors (paròtides, submandibular i sublingual) i el carcinoma de glàndules salivals menors.

Tumors malignes que s’originen a la capa superficial de la pell (epidermis).

• Melanoma cutani (no uveal). Solen ser tumors que tenen mutacions del gen BRAF (v600E), NRAS, PIK3CA o PTEN, i solen mostrar resposta positiva a la immunoteràpia amb antiPD-1 i antiCTLA-4.
• Carcinoma escamós de pell i carcinoma de pell de cèl·lules basals: representen la majoria dels tumors malignes de pell i són els de millor pronòstic. El carcinoma de pell de cèl·lules basals emergeix de la capa basal de l’epidermis i engloba diversos subtipus (carcinoma de pell de cèl·lules basals nodular, superficial, esclerosant, cístic, linear i micronodular) i, en casos avançats de carcinoma de pell de cèl·lules basals el tractament amb immunoteràpia antiPD-1 ofereix bons resultats clínics. 
• El Carcinoma escamós de pell s’origina en la majoria de casos de queratosi actínica, inclou subtipus com el queratoacantoma, el carcinoma basoescamós o el carcinoma de pell de cèl·lules basals in situ (malaltia de Bowen).
• Carcinoma de Merkell. Representa un tipus rar i agressiu de tumor de pell, s’origina a les cèl·lules presents a la cresta neural. En casos avançats, el tractament amb immunoteràpia antiPD-1 ofereix bons resultats clínics.

Tumors malignes primaris de pulmó, tim o pleura.

• Carcinoma no microcític de pulmó (no cèl·lula petita, o “CPCNP”). Representa el subtipus més comú de carcinoma de pulmó, aproximadament el 85% de tots els casos. El grup de CPCNP són tumors que se subdivideixen en dos grans subtipus: CPCNP escatós o CPCNP no escatós (inclou l’adenocarcinoma i el CPCNP de cèl·lules grans). Són tumors que tenen una gran variabilitat genètica amb presència de mutacions somàtiques i opció de teràpies dirigides molt efectives per a gens com el KRAS (KRAS G12C per exemple), l’EGFR (EGFR delecció d’exó 19 o EGFR exó 21), “skipping” de l’exó 14 del MET (METex14 skipping), reordenaments (fusions) de gens com l’ALK, el ROS1, el RET i mutacions o fusions del BRAF (BRAF v600E per exemple) entre d’altres. L´ús de la immunoteràpia amb antiPD1, antiPD-L1 o antiCTLA-4 poden oferir bons resultats clínics.
• Carcinoma microcític de pulmó (cèl·lula petita): representen el 15% restant dels tumors de pulmó. Són tumors agressius i molt sensibles a la teràpia combinada de quimioteràpia basada en platí i immunoteràpia amb antiPD-L1.
• Tumors del tim: Representen aproximadament el 20% dels tumors que emergeixen dins dels límits del mediastí (mediastí anterior), poden incloure subtipus com els timomes, els carcinomes de tim, els tumors carcinoides de tim, o els tumors de cèl·lules germinals.
• Mesotelioma pleural. Són tumors que emergeixen de la pleura (parietal o visceral) i que estan estretament relacionats amb l’exposició a l’asbest. Es poden classificar en mesotelioma pleural epiteloide o mesotelioma pleural sarcomatoide. S’ha demostrat que la teràpia combinada amb immunoteràpia antiPD-1 i antiCTLA4 és beneficiosa per a casos avançats de mesotelioma.

Tumors malignes que emergeixen de les diferents zones de les glàndules mamàries.

• Carcinoma ductal in situ. Són tumors que s’originen a la glàndula mamària però que no arriben a envair els teixits de la glàndula mamària.
• Carcinoma invasiu de mama. Es classifiquen com a carcinoma lobulillar de mama (10-15% dels carcinomes invasius mamaris) i carcinoma ductal invasiu (CDI) que representa el 70-80% dels carcinomes invasius mamaris. El CDI alhora se subdivideix en els subtipus Luminal A, Luminal B, carcinoma de mama triple negatiu i HER2 amplificats. Les teràpies administrades depenen de l’estadiatge i del subtipus de CDI (inclouen teràpies hormonals, anticossos antiHER2, inhibidors selectius CDK4/CDK6, quimioteràpia o immunoteràpia antiPD1). Hi ha altres subtipus de carcinoma invasiu de mama més infreqüents (10% de carcinomes invasius: carcinoma tubular de mama, carcinoma papil·lar, carcinoma mucinós de mama o tumor Phyllodes).

Tumors malignes que s’originen des de l’esòfag cervical fins a la unió gastroesofàgica.

• Carcinoma escamós: representen el tipus més comú de carcinoma d’esòfag. La seva presentació és més freqüent als dos terços superiors de l’esòfag. S’ha demostrat l’eficàcia de la combinació de quimioteràpia i immunoteràpia antiPD-1 en aquests tipus de tumors.
• Adenocarcinoma d’esòfag: solen emergir del terç distal de l’esòfag secundari a condicions premalignes (esòfag de Barret) i poden albergar amplificacions de HER2 en un grup de pacients, i en aquests casos es poden aplicar teràpies antiHER2. S’ha demostrat l’eficàcia de la combinació de quimioteràpia i immunoteràpia antiPD-1 en aquests tipus de tumors.

Tumors malignes d’estómac que poden incloure el càrdies, el fons, el cos, l’antre gàstric o el pílor.

Aquests tumors poden albergar alteracions genètiques com l’amplificació de l’HER2 o alteracions de les proteïnes reparadores de l’ADN (MLH1, MSH2, MSH6 o PMS2, alteració anomenada inestabilitat de microsatèl·lits o microsatellite instability o MSI), entre d’altres. En un grup reduït de pacients amb predisposició genètica a càncer gàstric intestinal familiar es pot detectar la presència de mutacions germinals del gen CDH1. En aquest tipus de tumor també s’ha demostrat l’eficàcia de la combinació de quimioteràpia i immunoteràpia antiPD-1.

Tumors malignes que s’originen als diferents punts del sistema hepàtic i pancreàtic, així com de la via biliars intra i extrahepàtica.

• Carcinomes de pàncrees: l’adenocarcinoma de pàncrees és el subtipus més comú de càncer de pàncrees, encara que també hi ha altres tipus de tumors pancreàtics (tumors carcinoides de pàncrees, carcinomes neuroendocrins de pàncrees). Són tumors que allotgen majoritàriament mutacions dels gens KRAS, com també dels gens TP53, SMAD4 i en alguns casos es poden detectar fusions del gen NTRK. Així mateix, s’ha demostrat la presència de mutacions germinals del gen BRCA1/2, PALB2, CDKN2B, ATM
• Carcinomes de vesícula bilar: representa el tipus de càncer més freqüent de les vies biliars i es pot detectar com a troballa casual en cirurgies de colecistectomies). S’han estudiat i detectat mutacions somàtiques a gens com ARID1A, ARID2, ATM, HER2, KRAS, PIK3CA, TERT, TP53, entre d’altres.
• Olangiocarcinomes intra o extrahepàtics: són tumors poc freqüents i agressius. En el cas dels colangiocarcinomes intrahepàtics, es poden detectar fusions del gen FGFR2 amb opcions de teràpies dirigides.
• Hepatocarcinoma. El carcinoma hepatocel·lular és el tumor primari de fetge més freqüent, emergeix associat a factors de risc com ho són infeccions prèvies pel virus de l’hepatitis B o C (VHB, VHC) o cirrosi (per VHB, VHC, per alcoholisme crònic) entre els més freqüents. Hem demostrat que la immunoteràpia anti-PD-L1 ha mostrat eficàcia en estats avançats d’hepatocarcinoma.

Tumors malignes del sistema renal i de les vies urinàries.

• Carcinoma renal. Són tumors que emergeixen dels ronyons i poden mostrar resposta positiva a la immunoteràpia amb antiPD-1 i antiCTLA-4, així com a teràpies antiangiogèniques.
• Carcinoma de bufeta urinària i vies urinàries: són tumors que emergeixen de la superfície interna de la bufeta urinària i les vies urinàries com la pelvis renal i l’urèter. S’ha observat la presència de mutacions del gen TP53, PIK3CA, FGFR3 o amplificacions de MDM2 entre les més comunes. La presència d’aberracions genètiques del gen FGFR (fusions) ha demostrat ser un factor predictiu de resposta a teràpies dirigides amb fàrmacs orals com l’erdaftitinib. En casos avançats, el tractament amb immunoteràpia antiPD-1 o antiPD-L1 ofereix bons resultats clínics.
• Carcinoma de pròstata: representa un dels tumors més freqüents entre la població masculina. En estadis avançats els pacients reben tractaments de bloqueig hormonal de deprivació androgènica amb anàlegs de LHRH. Hi ha diversos tractaments per a pacients que presenten resistències a teràpies hormonals (incloent enzalutamida, abiraterona, quimioteràpia, radio-223, sipuleucel-T, inhibidors de PARP en pacients amb mutacions germinals del gen BRCA1/2, entre d’altres). En casos de pacients amb alteració de les proteïnes reparadores de l’ADN (MLH1, MSH2, MSH6 o PMS2, alteració anomenada inestabilitat de microsatèl·lits o microsatellite instability o MSI) la teràpia anti-PD1 pot ser eficaç.
• Carcinoma de penis: són tumors poc freqüents. El tipus més comú és el càncer escatós de penis. Està relacionat amb la infecció per virus de papil·loma humà (HPV). En el càncer escatós de penis estan descrites mutacions en els gens TP53, NOTCH1, PIK3CA o CDKN2A. Poden presentar alteració de les proteïnes reparadores de l’ADN (MLH1, MSH2, MSH6 o PMS2, alteració anomenada inestabilitat de microsatèl·lits o microsatellite instability o MSI) i en aquests casos la immunoteràpia antiPD-1 ha demostrat ser eficaç.

Tumors malignes originats al sistema reproductiu femení.

• Carcinoma d’endometri (endometroide, mucinós): són tumors relacionats amb l’exposició perllongada a estrògens, amb la síndrome d’ovari poliquístic, obesitat, història familiar de càncer d’endometri o mama, entre d’altres. Aquests tumors solen albergar mutacions dels gens TP53, NF1, BRCA1, BRCA2, RB1 o CDK12, també poden presentar alteració de les proteïnes reparadores de l’ADN (MLH1, MSH2, MSH6 o PMS2, alteració anomenada inestabilitat de microsatèl·lits o “microsatel” “MSI”). En casos de càncer d’endometri avançat, la immunoteràpia antiPD-1 ha demostrat ser eficaç.
• Carcinoma d’Ovari (cèl·lules clares, serós, mucinós, carcinosarcoma): es poden presentar en pacients amb història familiar de càncer d’endometri o mama. S’han identificat presència de mutacions germinals en gens com BRCA1, BRCA2, CHEK2, BRIP1, PALB2, o alteració de les proteïnes reparadores de l’ADN (MLH1, MSH2, MSH6 o PMS2, alteració anomenada inestabilitat de microsatèl·lits o “microsatellite in ”). En estadis avançats de la malaltia, la teràpia amb inhibidors de la PARP ha demostrat eficàcia.
• Carcinoma de les trompes de Fal·lopi: aquest tipus de tumor comparteix moltes característiques amb el càncer d’ovari i habitualment són tractats de la mateixa manera. Es considera que les trompes de Fal·lopi són les zones d’on emergeixen molts casos de carcinomes d’ovari o carcinomes peritoneals.
• Carcinoma de cèrvix (escatós o adenocarcinoma): estretament relacionat a la infecció per virus del papil·loma humà (HPV) en una majoria de casos i també relacionat a la vida sexual de la pacient. S’han detectat mutacions als gens PIK3CA, PTEN, KRAS entre d’altres. Actualment els tractaments en estadis avançats inclouen quimioteràpia, bevacizumab, immunoteràpia amb antiPD-1 o tisotumab-vedotin.

Tumors malignes que s’originen als diferents punts del tracte digestiu alt i baix com per exemple.

• Adenocarcinoma d’apèndix cecal (cec), còlon ascendent, còlon transvers, còlon descendent o sigma i recte: representen el tipus de càncer més comú del càncer digestiu baix. Poden allotjar mutacions de gen RAS (KRAS, NRAS), TP53, BRAF v600E o presentar alteració de les proteïnes reparadores de l’ADN (MLH1, MSH2, MSH6 o PMS2, alteració anomenada inestabilitat de microsatèl·lits o “microsatellite instability” o “MSI les aberracions genètiques més comunes.
• Carcinomes de canal anal. Representen l’1-2% de tumors del tracte gastrointestinal baix.
• Adenocarcinoma d’intestí prim: localitzats habitualment en el duodè o el jejú. Són infreqüents.
• Mesotelioma peritoneal o Carcinoma primari de peritoneu: és un tumor que s’origina al peritoneu.
• GIST (tumors de l’estroma gastrointestinal): tumors infreqüents localitzats habitualment a l’intestí prim.